Segons un comunicat de la Comissió Europea, la primera llei habilitant defineix les condicions necessàries perquè l'hidrogen, els combustibles basats en hidrogen o altres vectors energètics es classifiquin com a combustibles renovables d'origen no biològic (RFNBO). El projecte de llei aclareix el principi d'"addicionalitat" de l'hidrogen establert a la Directiva d'energies renovables de la UE, la qual cosa significa que les cèl·lules electrolítiques que produeixen hidrogen han d'estar connectades a nova producció d'electricitat renovable. Aquest principi d'addicionalitat ara es defineix com "projectes d'energia renovable que entrin en funcionament com a mínim 36 mesos abans de les instal·lacions que produeixen hidrogen i els seus derivats". El principi pretén garantir que la generació d'hidrogen renovable incentivi un augment de la quantitat d'energia renovable disponible a la xarxa en comparació amb la que ja està disponible. D'aquesta manera, la producció d'hidrogen donarà suport a la descarbonització i complementarà els esforços d'electrificació, evitant alhora pressionar la generació d'energia.
La Comissió Europea preveu que la demanda d'electricitat per a la producció d'hidrogen augmenti el 2030 amb el desplegament a gran escala de grans piles electrolítiques. Per aconseguir l'ambició de REPowerEU de produir 10 milions de tones de combustible renovable a partir de fonts no biològiques el 2030, la UE necessitarà uns 500 TWh d'electricitat renovable, cosa que equival al 14% del consum total d'energia de la UE per aleshores. Aquest objectiu es reflecteix en la proposta de la Comissió d'augmentar l'objectiu d'energies renovables al 45% el 2030.
La primera llei habilitant també estableix les diferents maneres en què els productors poden demostrar que l'electricitat renovable utilitzada per produir hidrogen compleix amb la norma d'addicionalitat. A més, introdueix normes dissenyades per garantir que l'hidrogen renovable es produeixi només quan i on hi hagi prou energia renovable (anomenada rellevància temporal i geogràfica). Per tenir en compte els compromisos d'inversió existents i permetre que el sector s'adapti al nou marc, les normes s'introduiran gradualment i estan dissenyades per ser més estrictes amb el temps.
L'esborrany de la llei d'autorització de la Unió Europea de l'any passat exigia una correlació horària entre el subministrament i l'ús d'electricitat renovable, la qual cosa significa que els productors haurien de demostrar cada hora que l'electricitat utilitzada a les seves cel·les provenia de noves fonts renovables.
El Parlament Europeu va rebutjar el controvertit enllaç horari el setembre de 2022 després que l'organisme comercial d'hidrogen de la UE i la indústria de l'hidrogen, liderats pel Consell per a l'Energia Renovable de l'Hidrogen, diguessin que era inviable i que augmentaria els costos de l'hidrogen verd a la UE.
Aquesta vegada, el projecte de llei d'autorització de la comissió compromet aquestes dues posicions: els productors d'hidrogen podran igualar la seva producció d'hidrogen amb l'energia renovable a la qual s'hagin subscrit mensualment fins a l'1 de gener de 2030, i a partir de llavors només acceptaran enllaços horaris. A més, la norma estableix una fase de transició, que permet que els projectes d'hidrogen verd que funcionin a finals de 2027 estiguin exempts de la disposició d'addicionalitat fins al 2038. Aquest període de transició correspon al període en què la cèl·lula s'expandeix i entra al mercat. Tanmateix, a partir de l'1 de juliol de 2027, els estats membres tenen l'opció d'introduir normes de dependència del temps més estrictes.
Pel que fa a la rellevància geogràfica, la Llei estableix que les plantes d'energia renovable i les cèl·lules electrolítiques que produeixen hidrogen es col·loquen a la mateixa zona de licitació, que es defineix com la zona geogràfica més gran (normalment una frontera nacional) en què els participants del mercat poden intercanviar energia sense assignació de capacitat. La Comissió va dir que això era per garantir que no hi hagués congestió de la xarxa entre les cèl·lules que produeixen l'hidrogen renovable i les unitats d'energia renovable, i que era apropiat exigir que ambdues unitats estiguessin a la mateixa zona de licitació. Les mateixes normes s'apliquen a l'hidrogen verd importat a la UE i implementat a través del sistema de certificació.
Data de publicació: 21 de febrer de 2023